VARISARQUITECTES

El parc del Clot forma part de la nova generació d'espais públics que va promocionar l'Ajuntament de Barcelona a la dècada dels 80, els primers de l'etapa democràtica.

Era un espai fet de fragments urbans, de residus de canvis d'ús i d'encontres de trames autònomes.

Vàrem estar mot atents als canvis d'usos que emergien en aquella època.

Corredors de footing, patinadors, practicants de bicicleta i gent jubilada que es trobava per jugar al frontó o a la petanca, usaven el parc en un ventall horaris molt ampli.

També va determinar la seva forma la previsió de grans festes massives, així com l'eliminació de barreres arquitectòniques, per a bon ús de persones discapacitades, bicicletes, patins i cotxets.

Objectius importants del projecte van ser la cura de la llum i generar una complexitat de recorreguts que fes el parc més gran.

Per al primer objectiu, vàrem col·locar 4 torres de enllumenat esportiu, fetes amb maons de vidre, que centralitzaven i monumentalitzaven  el parc i creaven un referent, així com altres pòrtics de llum que generaven i jerarquitzaven els camins.

Per al segon, van generar una gran depressió de tres metres per a provocar una muntanya amb la terra extreta. Amb aquesta operació van construir  una zona ideal pels jocs de pilota, un bon lloc per les revetlles i concerts, una graderia per 2000 persones i un accident topogràfic que feia el parc més ric i més complex.

Ens van atorgar el premi FAD de l'Opinió i vàrem aprendre que un parc necessita 5 anys de paciència per a començar a consolidar-se.